reading

Joan Torres Domènech Va néixer a Reus el 1968, encara que sempre ha viscut a Riudoms (Baix Camp). És diplomat en ensenyament primari en l’especialitat de ciències socials. Des del 1990 ha escrit més d’un centenar d’articles, sobretot de recerca històrica en revistes d’àmbit comarcal, i ha publicat diversos llibres sobre el seu poble, com Un segle de teatre a Riudoms (1888-1996), Fotògrafs de Riudoms en el primer terç del segle XX i Els orígens de la vila de Riudoms (segles XII-XIV), alguns d’ells en col·laboració. Fa anys que es dedica a la investigació de la figura d’Antoni Gaudí, cosa que li va suposar rebre el 2002 el premi Gaudí de Periodisme de la Diputació de Tarragona.

Antoni Gaudí s’ha convertit en una icona que interessa permanentment, encara que cada cop es repeteixin fets coneguts de fa molts anys. L’autor d’aquest llibre parteix amb avantatge, perquè té el mateix origen que Gaudí. És un riudomenc, nascut a Reus. Això fa que el pugui entendre millor que molts biògrafs. A més, és un gaudinista que ha escorcollat moltíssim en diaris, en arxius i ha seleccionat sempre les dades més endarrerides de cada fet, per mantenir la seva màxima puresa. La riquesa i la novetat dels materials que aporta són aclaparadors. Només un petit avanç: sabíeu que Gaudí, i no Jujol, és l’autor de la sala d’espectacles del Teatre Metropol, de Tarragona? O que Gaudí va desallotjar judicialment de les finques familiars una viuda amb dos fills petits? L’autor, sempre amb proves irrefutables, no amaga res i fa sortir a la llum aquell Gaudí que fins ara ningú s’havia atrevit a explicar. No us el perdeu.

El Gaudí que no ens
han explicat

Índex

Introducció

Es pot començar dient que Antoni Gaudí constitueix una de les cimeres en l’evolució de l’arquitectura juntament amb la resta d’arts que hi aplicà. El que sobta és que, després dels centenars de llibres que el fenomen gaudinista ha produït, no tinguem uns punts de referència indiscutibles sobre la seva vida o el seu pensament. Així cada admirador seu, quan repassa les seves biografies, es troba amb aspectes controvertits que comencen per l’eterna discussió sobre el seu lloc de naixement i que continuen amb una història molt diluïda de la seva infantesa i joventut.

Després, el lector es troba des d’hagiografies destinades a promoure la seva canonització fins a biografies muntades per mitjà d’un anecdotari divers i en molts casos dins d’un estil novel·lat per convertir-lo en un catalanista radical, un maçó infiltrat en el catolicisme, un artista heterodox d’arrels espiritistes, etc., passant per novel·les que l’únic que pretenen és seguir la petja de llibres fantasiosos i especulatius per assolir vendes milionàries. El silenci de Gaudí ha permès que molts escriptors puguin posar-li veu en nom seu.

Així, els articles i els llibres publicats per estudiants admiradors seus que el tractaren als darrers anys, de tarannà catòlic —la majoria sense ser-ne col·laboradors—, han estat fins ara la base informativa de la qual s’han valgut la majoria de biògrafs per construir-ne la vida d’un artista, que gairebé no escrigué res i que tot el seu llegat, documental i artístic, es destruí amb la crema del seu taller l’any 1936, a l’inici de la Guerra Civil.

Què pretén aquest llibre referent a Gaudí? Doncs, seguint el principi gaudinià de ser “original és retornar a l’origen”, es vol deixar al marge tot allò publicat per fer un treball d’investigació sense premisses preconcebudes. Per això s’ha buscat sempre la font més endarrerida, el testimoni més proper, per la qual cosa ens ha ajudat molt la consulta exhaustiva d’articles i notes de premsa que figuren en revistes, escrits, periòdics coetanis a Gaudí o de persones properes que no són els seus biògrafs de capçalera, transcrivint o analitzant gran quantitat de textos, molts d’ells inèdits o poc coneguts. Cal dir que la digitalització en els darrers temps de moltes hemeroteques ens ha facilitat la localització de nous textos importants fins ara no tinguts en compte. No obstant això, no seria just si no atribuís la iniciativa i l’empenta entusiàstiques en la meva recerca al professor i arquitecte Jaume Sanmartí Verdaguer (1941), exdirector de la Càtedra Gaudí.

Arbre genealògic de la família directa d’Antoni Gaudí Cornet

El volum no pretén ser un relat minuciós de la seva vida ni del seu art, perquè això ja s’ha realitzat en moltes ocasions, sinó fer una revisió amb un marcat rigor històric i científic de parts de la seva vida —que segurament sorprendran fins als gaudinistes més ben informats—, perquè el Gaudí-personatge molts l’han volgut erigir en símbol de moltes banderes i la seva vida s’ha anat modelant i polint —com ell feia amb les formes— al gust de cadascú, destacant o amagant vivències segons la visió que se li ha volgut donar, introduint comentaris i fets, molts d’ells incerts, i passant de llarg per altres que no encaixaven en la visió pretesa per endavant. Em donaré per satisfet si obro noves incògnites i reinicio debats sobre qüestions que fins ara semblaven resoltes.

Així mateix, deixant de costat les seves consecucions que no posem en dubte, es vol conèixer com funciona l’home que hi ha al darrere d’aquestes obres i com evoluciona al llarg de la seva vida, així com també es pretén buscar la seva vinculació amb la seva terra d’origen atès que, llevat del tema del naixement i quatre anècdotes comptades, aquest aspecte ha romàs inexplorat. El volum és muntat en quatre blocs que investiguen parts obscures dels seus orígens, dels seus anys de formació, del seu pensament i la seva vida personal i, finalment, del seu art, juntament amb un arbre genealògic de la família més propera i la nòmina de les principals persones esmentades al text, així com una cronologia familiar i personal.

Tal com diuen Salvador Palomar i Anna Figueras en la primera cita d’aquest llibre: “Aquesta serà una altra vida imaginada de Gaudí”, com totes, perquè cada autor decideix què aborda i què no, però puc dir que he buscat en allò que toco “l’aproximació imaginada” més propera a la realitat. Només amb una aproximació desapassionada dels fets es pot començar a adjectivar l’home i la seva obra, cosa que moltes voltes s’ha fet al revés.

Principals persones esmentades

Família Gaudí

– Joan Gaudí: marxant francès que s’instal·la a Riudoms a mitjan segle XVII; es casa a la vila dues vegades, amb Maria Escura i Caterina Esquer; és el primer Gaudí que trobem a Riudoms

– Simeó Salvany Solsona: rebesavi de Gaudí, calderer, natural de Vilafranca del Penedès; va instal·lar-se a Riudoms

– Francesc Gaudí Figueras: besavi de Gaudí, pagès, natural de Riudoms; va morir amb més de noranta anys

– Francesc Gaudí Salvany: avi de Gaudí, calderer, natural de Riudoms; va treballar l’ofici a Tarragona i Riudoms; com que és el primogènit de la família, el seu pare el fa hereu de tot el patrimoni de Riudoms, però com que mor jove no l’hereta; va casar-se amb Rosa Serra Torroja, coneguda a Riudoms amb el renom de la Calderera; quan morí deixà set fills menuts; el més gran, el pare d’Antoni Gaudí, el seu hereu, té quinze anys

– Rosa Serra Torroja: àvia paterna de Gaudí, natural de Reus, coneguda com la Calderera; d’aquí ve que a Riudoms els Gaudí siguin coneguts amb aquest renom. Queda viuda molt jove i mor amb més de noranta anys

– Francesc Gaudí Serra: pare de Gaudí, natural de Riudoms, calderer, com que és el primogènit de la família fou hereu de tot el patrimoni familiar de Riudoms; s’instal·la a Reus a partir del 1833 per aprendre l’ofici i es casa amb Antònia Cornet Bertran, filla d’un calderer reusenc. Va viure sempre plegat amb Gaudí a Barcelona i mor amb més de noranta anys

– Francesc Gaudí Cornet: germà de Gaudí, es desplaça amb ell a Barcelona per fer estudis superiors; estudia la carrera de medicina; just obté el títol, al cap de poc temps mor

– Rosa Gaudí Cornet: germana de Gaudí, es casa a Barcelona i té una filla, Rosa Egea Gaudí; mor poc temps després

– Rosa Egea Gaudí: neboda de Gaudí, de la qual l’arquitecte es fa càrrec, perquè és abandonada pel seu pare; ella viu sempre amb el seu oncle i el seu avi matern; quan mor el 1912, Gaudí queda sense familiars directes

– Josep Gaudí Pomerol: cosí germà de Gaudí, cap d’una foneria, natural de Tarragona; la seva branca familiar és la que més es relaciona amb Gaudí quan s’assenta a Barcelona

– Joan Gaudí Aymat: cosí germà de Gaudí, procurador, que arriba a ser alcalde de Valls uns mesos de 1904

– Salvador Gaudí Aymat: cosí germà de Gaudí, mestre d’escola, natural de Valls, que a principis del segle XX és el director d’una escola al Patronat Obrer de Mataró

– Antoni Ciré Gaudí: cosí germà de Gaudí, natural de Reus; administrador del patrimoni familiar de Gaudí a Riudoms

Família Cornet

– Antoni Cornet Sans: avi de Gaudí, natural de Reus, calderer; treballa l’ofici a Tarragona i a Reus; quan es fa gran, hereta la seva caldereria el seu fill Antoni Cornet Bertran

– Carles Cornet Sans: oncle avi de Gaudí, prevere; el 1811 és rector de Sarral

– Maria Bertran Boixedà: àvia materna de Gaudí, natural de Tarragona; quan es casa segueix vivint a Tarragona, fins que passa a residir a Reus quan el seu espòs hi instal·la un taller de caldereria

– Antònia Cornet Bertran: mare de Gaudí, natural de Reus, filla d’un calderer; es casa amb el calderer riudomenc Francesc Gaudí Serra a Reus, on resideixen; mor el 1876, poc després que els Gaudí s’instal·lin a Barcelona

– Antoni Cornet Bertran: germà de la mare de Gaudí; hereta la caldereria dels Cornet a Reus fins que decideix anar a provar sort a Barcelona, on es casa amb Peronella Permanyer, no té fills i mor el 1869

– Maria, Rosa i Úrsula [Cornet Bertran]: germanes de la mare de Gaudí, que moriren solteres

Principals professionals que treballaren amb Gaudí

– Berenguer Mestres, Francesc: encara que no acaba arquitectura, és durant molts anys la mà dreta de Gaudí

– Ràfols Fontanals, Josep Francesc: arquitecte, historiador de l’art, biògraf

Referent als seus orígens

D’on provenen els Gaudí?

Els Gaudí procedeixen de França, d’una regió occitana coneguda com a Alvèrnia, que té com a capital Clarmont (Clermont-Ferrand). El comtat d’Alvèrnia va passar a dependre de la corona francesa en els temps del rei Lluís XIII (1601-1643) i la seva llengua és molt similar a la catalana. Durant els segles XVI i XVII venen a Catalunya molts immigrants del nord dels Pirineus, a causa de la seva superpoblació i de la inestabilitat provocada per les guerres de religió entre catòlics i protestants. El 1551 aquest fet ja es detecta com un problema a Riudoms, atès que els estrangers acostumen a ser menestrals ben preparats que competeixen amb els natius i el Consell riudomenc acorda fer unes ordinacions que restringeixin el seu assentament. Molts d’aquests forasters eludeixen l’ordre casant-se amb donzelles o viudes de la població i catalanitzant els seus cognoms.

Aquest és el cas del Gaudí que s’assenta a Riudoms, que es dona a conèixer com a Joan Gaudí, encara que dels dos possibles cognoms originaris —Gaudin o Gaudy—, el correcte és Gaudin, ja que en el seu testament de 1638 apareix mencionat com Juan Gaudin i en un llibre d’estimes municipal com Joan Guaudin. El 26 de novembre de 1634 aquest occità es casa a Riudoms amb Maria Escura Sabater, que li dona tres fills: Antoni (1635), Anna (1637) i Joan (1640-1719), que serà qui perpetuï la nissaga. Aquest Gaudí, que viu la Guerra dels Segadors en territori català, es queda aviat vidu i torna a amullerar-se. Al segle XVII altres personatges francesos deixen la seva empremta a Riudoms: Joan Mas Dexeus, procedent de la zona occitana de Llemotges, arquitecte i mestre d’obres de la nova església parroquial (1593-1626), on és inhumat, o l’escultor Lluís Bonifaci el Vell, procedent de Tolosa de Llenguadoc, que elabora el retaule barroc de la Mare de Déu del Roser (1694-1696) de l’església parroquial i mor el 1697 a la vila, on és enterrat, bo i sent el primer d’una notable nissaga d’escultors, els Bonifàs, establerts a Valls.

Fins ara s’havia dit que Joan Gaudí, fill d’Antoni i Joana, provenia de Sant Quintí, del bisbat de Clarmont (El Matí, 21-VI-1926, p. 8.); però això no és el que figura en el seu testament, redactat per ell mateix, on manifesta que és “negosiant, natural de Sant Santi, Regne de Fransa, del Bisbat de Sant Flor”. Això fa que les localitats d’origen puguin ser dues: Sant Santin de Maurs o Sant Santin de-Cantalés, pertanyents al bisbat de Sant Flor.

L’error en la seva naturalesa es produeix a causa de la inscripció del seu segon matrimoni, que té lloc a la mateixa localitat el 1647, amb Caterina Esquer. En aquest document, després d’esmentar el nom dels pares del contraent, hi consta la procedència: “la villa de Sant Quinti, del Regne de Fransa, del bisbat de Claramunt”, que poden ser dues poblacions: Saint-Quintin-sur-Sioule i Saint-Quentin-sur-Sauxillanges, i que és el que tothom ha anat copiant fins ara d’un article publicat el 1936 per Josep M. Armengol Viver en el diari El Matí (suplement d’Homenatge a Antoni Gaudí), sense haver-se consultat més les fonts originals, conservades a l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona. És a dir, són els pares de Joan Gaudí els qui provenen d’un tal “Sant Quinti, del bisbat de Claramunt” —en francès, el bisbat és Clermont-Ferrand—, però no el contraent, el qual manifesta en el seu testament que prové de “Sant Santi, del bisbat de Sant Flor”.

Joan Gaudí figura en diversa documentació com a marxant, negociant, botiguer i tractant de llana (paraire). El seu hereu, Joan Gaudí Escura (1640-1719), ja es troba totalment integrat a la vila, atès que és teixidor de lli i pagès, i surt triat en dues ocasions com a jurat primer del Consell riudomenc (1707 i 1711). Un dels seus fills, Antoni Gaudí Oriol (1682-1741), entra en religió i obté diversos beneficis en terres gironines. Com veurem, des de Joan Gaudí Escura fins a l’arquitecte Gaudí són sis les generacions d’aquest llinatge que nasqueren a la vila. A principis del segle XVIII el seu nucli urbà disposa de 257 cases, té un conreu hortícola considerable i una indústria puixant de venda i destil·lació d’aiguardents.

Riudoms és l’únic lloc on aquest cognom estranger arrela, encara que actualment tan sols queda una riudomenca que el duu, Teresa Llaberia Gaudí (1927); tanmateix, a la majoria de riudomencs, si ens endinsem a reconstruir el nostre arbre genealògic, no ens és difícil trobar parentiu amb algun Gaudí, com és el meu cas. Tot i que el cognom es va diversificant, seguirem només la línia que ens condueix als Gaudí-Cornet. La nissaga continua amb Josep Gaudí Oriol (1676-1732), pagès, que l’any de la seva mort ocupa el càrrec municipal de regidor degà; segueix el llinatge amb Josep Gaudí Coll (1703-1778), pagès; d’aquí passem a un altre agricultor, Francesc Gaudí Figueras (1739-1830), que es casa amb Antònia Salvany Serra, filla del calderer Simeó Salvany Solsona, natural de Vilafranca del Penedès i establert a Riudoms. El matrimoni Gaudí-Salvany són els besavis de l’arquitecte. Després de la mort de Salvany, aquest matrimoni passa a viure a la casa-taller al raval de Sant Francesc, vial fora muralles, anomenat així perquè condueix al convent franciscà de Sant Joan. Des d’aquest moment l’habitatge esdevé la casa pairal dels Gaudí, comprada i restaurada el 2002 per l’Ajuntament, la qual ara pot ser visitada com a casa-museu.

D’on provenen els Cornet?

Fins on hem pogut esbrinar, els Cornet procedeixen del bisbat de Vic. Sabem de la seva provinença pel matrimoni que el 21 d’agost de 1726 contrauen a Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà) Jaume Joan Cornet, fadrí, habitant de molts anys en la present vila, fill d’Andreu, pagès, del lloc de Santdorni, del bisbat de Vic, i de Magdalena, cònjuges difunts, i Antònia Llombart Busquets, donzella, filla de Francesc, apotecari, i de Coloma, ambdós de la localitat.

De pobles possibles de l’antiga diòcesi de Vic que inicien amb el nom de Sant Sadurní, n’hi ha quatre: Sant Sadurní d’Anoia —anteriorment Sant Sadurní de Subirats o Subirats— (Alt Penedès), Sant Sadurní d’Osormort (Osona), Sant Sadurní de Sovelles (Ripollès) i Sant Sadurní de Rotgers (Berguedà). Del primer, tot i que es conserven els llibres sacramentals dels segles XVII i XVIII, no ha aparegut cap Cornet, i dels altres, no se serven documents de l’època desitjada. Del matrimoni Cornet-Llombart neixen diversos fills, un dels quals, Carles (1736-1816), pren la professió de courer i s’instal·la a Reus, on s’aparella el 1764 amb Maria Sans Fernandes (1740-1811), filla de Miquel, pagès, i de Maria. Aquest matrimoni són els besavis per la banda dels Cornet i, encara que instal·lats a Reus, moren a Sarral (Conca de Barberà). Cal dir que els Cornet molt probablement no van moure’s durant segles de la zona de Vic, atès que en aquest bisbat s’erigia el poble de Cornet, que s’agrega el 1840 al municipi de Sallent (Bages). Cornet té una església romànica de finals del segle XII amb un notable portal i dins el seu terme hi ha les ruïnes d’un antic castell, el Castellet de Cornet, esmentat al segle XIV.

Qui són els avis paterns de Gaudí?

L’avi patern, Francesc Gaudí Salvany, neix a Riudoms el 1773 i és el primer calderer de la nissaga, fill de Francesc, pagès, i d’Antònia, filla del calderer Salvany, i mor a la mateixa localitat, el 1828. Dels seus germans, en coneixem cinc: Maria (1770), Francesc (1773), Llúcia (1781), Joan Antoni (1788), forner, i Josepa (1790). L’àvia paterna, Rosa Serra Torroja, obre els ulls a Reus el 1786, filla de Josep, boter, i de Maria, i fina a la mateixa població el 1875. De tots els avis, aquesta darrera és la que Gaudí pot conèixer més, ja que mor quan l’arquitecte té vint-i-tres anys. Els seus germans Serra-Torroja són: Antònia (1771), Josep (1773-1793), que es casa amb una tal Salas; Magdalena (1776), que s’esposa amb Francesc Montserrat Badia; Bernat (1778), Maria (1780), que fa parella amb Miquel Gros; Teresa (1782), Miquel (1785) i Anton (1788-1851); alguns dels quals apareixen com a padrins de bateig dels Gaudí-Cornet.

Ja de bon començament, Rosa no ho té fàcil. La pèrdua de la seva mare el 1793, quan ella només té sis anys, la porta a viure a Cambrils, localitat costanera del Baix Camp, a casa d’uns oncles. El 1811 es troba a cura d’una tia viuda que es diu Tecla Cortiella, que ha estat esposada amb Andreu Cabré i té dos fills, Anton i Antònia. El 1811 Rosa Serra s’emmarida a l’església parroquial de Santa Maria de Cambrils amb el calderer Francesc Gaudí Salvany; en són testimonis Benet Homdedéu, pagès, i Ramon Fontanet, ferrer. La parella passa a viure a Riudoms, al raval de Sant Francesc, n. 19 —després n. 11 i, ara, n. 14—, antiga residència dels calderers Salvany.

Per posar-nos en antecedents, cal remarcar que, tot i que l’avi de Gaudí, Francesc, és el primogènit i l’hereu, prefereix marxar de la seva terra a finals del segle XVIII per aprendre l’ofici —el de calderer— que tingué el seu avi, Simeó Salvany, atès que intueix enormes possibilitats en l’elaboració d’alambins per a la fabricació d’aiguardent i altres licors, perquè el negoci vinater navega a tota vela mercè que el rei Carles III ha decretat el 1778 el lliure comerç dels ports catalans amb Amèrica. En un cens de Riudoms de 1794 es comptabilitzen vint-i-un boters, en canvi no hi ha cap calderer.

Tot sembla indicar que l’avi de Gaudí aprèn la forja del coure amb la nissaga Claramunt, calderers de Tarragona, ja que un germà del seu pare, Pere Gaudí Figueras, està casat amb Llúcia Salvadó Benages, una germana de la qual, Caterina (1729-1782), és maridada amb Francesc Claramunt Figueras (1734-1799), calderer tarragoní. Després, l’avi de Gaudí treballa al taller del fill, Mateu Claramunt Salvadó (1766-1836), i és possible que arribin a fer companyia, ja que tenen edats molt similars; més endavant, del 1821 al 1823, l’avi de Gaudí enviarà a l’obrador dels Claramunt el seu fill major, Francesc, pare de Gaudí, perquè perfeccioni l’ofici.

Per això l’avi no torna a residir a Riudoms fins que l’any 1811 es casa, ja entrat en anys, amb Rosa Serra. Aleshores la parella passa a viure a la casa-taller del raval de Sant Francesc, un habitatge segurament més gran que l’actual, ja que la restauració feta l’any 2002 va posar en evidència que part de l’immoble havia estat segregat i ara en formava un altre al costat seu. A la casa del primer calderer visqueren el seu pare, ja molt ancià, Francesc Gaudí Figueras, que havia estat pagès, i una germana soltera, Llúcia Gaudí Salvany (1781-1834). El matrimoni Gaudí-Serra tindrà set fills: Francesc, Maria, Antoni, Rosa, Josep, Plàcid i Salvador. Malauradament el cap de casa traspassa aviat, el 1828, quan encara la majoria dels seus fills són infants. Això deixa la seva muller —l’àvia paterna de Gaudí— sola en la criança dels set fills, només amb l’ajuda de la seva cunyada, tot tenint cura del seu sogre nonagenari i del patrimoni familiar. La situació pot considerar-se d’una extrema complexitat.

Qui són els avis materns de Gaudí?

L’avi matern de Gaudí, Anton Cornet Sans, courer, fill de Carles i de Maria, neix a Reus el 1776 i mor a la mateixa ciutat el 1856. Els seus germans són: Carles (batejat com Pere el 1764), Pere (batejat com Marc el 1767), Pau (1769), Antònia (batejada com Maria el 1773) i Rafael (1781). L’àvia materna, Maria Bertran Boixedà, filla de Josep, pescador, i de Paula, ve al món a Tarragona, el 1786, i traspassa a Reus el 1863. Els seus germans són: Magdalena (1779), Tecla (1784), Josep (1789) i Salvador (1794).

En alguna ocasió s’ha recollit que l’arquitecte ve de família de pescadors —l’expressió exacta és: “un avi matern era mariner, que també són gent d’espai i de situació”—, per això li plauen les passejades per l’escullera de Barcelona. És cert. La seva àvia materna, Maria Bertran Boixedà, natural de Tarragona, prové de família de pescadors per línia paterna i materna. El besavi de Gaudí, el tarragoní Josep Bertran Ferriol (1750-1810), és patró d’una barca de pesca, el qual mor ofegat al mar un 6 de març de 1810, a les cinc de la tarda, juntament amb el seu ajudant, Josep Cobellol, natural de Peramola (Alt Urgell). Poques setmanes després, encara amb el dol posat, els avis materns es casen el 1810 a la capella de la Mare de Déu del Claustre de la catedral de Tarragona, cerimònia que oficia Mn. Carles Cornet, germà del nuvi, rector de Sarral, localitat on moren els besavis de l’artista Carles Cornet i Maria Sans. Són testimonis el doctor beneficiat Lluís Soler i Salvador Civit, negociant.

Tot i que hom pot pensar que l’enllaç nupcial es realitza a Tarragona per ser la localitat de la núvia, el fet és que el matrimoni passa a viure al tercer pis d’un edifici situat a la placeta de Sant Miquel del Pla, que els cedeix el serraller Francesc Serrahima, parent de la parella, ja que es troba amullerat amb Josepa Bertran. Això fa pensar que el calderer Cornet ja exerceix amb anterioritat l’ofici a Tarragona. Els Cornet-Bertran tenen el 30 de març de 1811 el seu primer nadó, Maria, en una ciutat assetjada per les tropes franceses. Són padrins Lluís Bertran, pescador, i Paula Bertran. No en tornem a saber res més d’aquesta nena; possiblement mor el mateix any. En el llibre d’òbits, a partir de juny de 1811, figura:

Des del primer dia de juny de 1811 no se feren enterros per motiu de las bombas y balas. Se prenan notas dels que morian, y en la entrada dels enemichs se perdé la llibreta en que estavan notats.

No obstant això, consta la mort de la besàvia de Gaudí, Paula Boixedà, el 21 de juny de 1811, molt possiblement a causa de les descàrregues contínues dels francesos, atès que el barri dels pescadors, a la part alta de la ciutat, fou un dels més castigats en el setge per les tropes napoleòniques.

Tot assenyala que els avis materns viuen l’entrada dels francesos el 28 de juny de 1811, els quals ataquen la població acarnissadament. Són assassinats gairebé cinc mil tarragonins, molts altres s’escapen i la ciutat queda gairebé deserta. De ben segur que, si no s’hagués produït aquesta campanya militar, la família Cornet-Bertran hauria mantingut la seva residència a Tarragona. A partir d’aquí, només sabem que dos anys després, el 30 d’octubre de 1813, a la 1 h del migdia, neix a Reus la que acaba sent la mare de l’artista. Aquests són els seus germans, fora de la nascuda a Tarragona: Maria, Josep, Anton, Pere, Rosa i Úrsula.

Així, doncs, durant una llarga temporada tant l’avi Gaudí com l’avi Cornet treballen el coure a la ciutat de Tarragona; per això l’artista no menteix quan parlant un jorn amb l’historiador Mn. Sanç Capdevila Felip (1883-1932) afirma que si ell és arquitecte ho deu sobretot als seus avis, que

eren calderers de Tarragona, car aquella gegantina ciutat de les muralles ciclòpiques els hi imprimí el caràcter de la “gent del llamp”, que no es deixa lligar per la rutina d’uns motllos asfixiants, sinó que salta, amb valenta independència, per damunt de tot obstacle que dificulti les empreses originals de llur consciència. (La Cruz, 31-VIII-1929, p. 1.)

Amb aquest ofici descobreix l’art de transformar les làmines d’aram en les formes més variades i aconsegueix un domini excepcional de la visió de l’espai.

Qui són els pares de Gaudí?

El seu pare, Francesc Gaudí Serra (1813-1906), obre els ulls a Riudoms i és el primer de set germans, però no sabem la data exacta de la naixença, atès que durant la Guerra Civil es cremen part dels llibres sacramentals. Això fa que l’any del seu naixement s’hagi de deduir per altres documents; i mor a Barcelona el 29 d’octubre de 1906, als noranta-tres anys. La seva vida queda marcada per la mort del seu pare el 1828, quan té només quinze anys. Això fa que s’hagi d’espavilar i buscar feina d’aprenent de calderer. Tot apunta que recala al taller del qui acaba sent el seu sogre, Antoni Cornet, atès que a Riudoms no hi ha cap més professional d’aquest sector. La mare de Gaudí neix a Reus el 1813 i, encara que se la coneix per Antònia (1813-1876), rep els noms de Maria, Teresa, Antònia i Úrsula, i són padrins de bateig Marian Sans, pagès, i Úrsula Cornet Rotgers; traspassa a la Ciutat Comtal el 8 de setembre de 1876. La mare de Gaudí ha estat durant molt temps ballant entre nebuloses per un comentari errat que fa Eduard Toda Güell (1855-1941), amic del mestre, de jove, quan els seus biògrafs recullen els seus records com a únic supervivent d’aquella època. Toda s’equivoca quan diu: “Su madre murió pronto.”¹ Això ha fet que la seva vida, a banda de desconeguda, quedés desdibuixada, perquè la majoria d’investigadors seguint sobretot el llibre del primer biògraf, J.F. Ràfols Fontanals (1889-1965), que copia Toda, fa constar que “la seva mare, que va morir essent Antoni infant, era de Reus mateix”.²

Francesc Gaudí i Antònia Cornet es casen a l’església prioral de Sant Pere, de Reus, el 9 de maig de 1843. El matrimoni tardà, als trenta anys, pot justificar-se perquè justament l’any que el pare entra en quintes, el 1833, inicia la Primera Guerra Carlista (1833-1840) i possiblement és mobilitzat en alguns períodes, almenys el 13 de març de 1835 figura com a soldat del corregiment de Tortosa, pertanyent a la segona companyia del primer cos lleuger de voluntaris d’Isabel II, comandat pel capità Joaquim Borràs. Els Gaudí-Cornet tenen cinc fills: Rosa, Maria, Francesc I, Francesc II i Antoni. Només tres arriben a adults. En un principi, tenen la casa-taller al carrer de Sant Joan, en dos números distints, el 4 i el 8, de Reus, que són cases de lloguer, ja que a l’obrador del carrer de l’Amargura treballa el fill de la casa, Antoni Cornet Bertran (1819-1869), germà de la mare, un personatge fins ara desconegut per a la majoria de gaudinistes.

Quin era el patrimoni dels Gaudí?

Un dels aparents misteris que envolta l’ascendència de Gaudí és perquè el seu besavi, Francesc Gaudí Figueras, no sent l’hereu de la família i, per tant, havent d’anar a masover o ser jornaler, no pren la professió del seu sogre, Simeó Salvany Solsona, calderer vilafranquí, establert a Riudoms. Tanmateix, val a dir que la trajectòria d’aquest Salvany és complexa, atès que el 1726 s’amullera en primeres núpcies amb M. Rosa Figueras Ortiga, filla d’un altre calderer, Antoni Figueras, també vilafranquí, que ja viu a Riudoms des de finals del segle XVII.³ El matrimoni Salvany-Figueras té una filla i quatre fills; per tant, tot apunta que alguns fills seguiran la professió paterna; però les coses es torcen quan Simeó Salvany perd quatre dels fills sent menuts i la seva muller també traspassa aviat, el 1740. De tota la família, només li resta un fill, Joan Baptista, nascut el 1735, que intuïm que també mor. Així és que el 1751 aquest calderer, ja entrat en anys, torna a casar-se amb Francesca Serra, amb la qual té una filla, Antònia Salvany Serra, i no és fins al 1767 quan aquesta s’emmarida amb Francesc Gaudí Figueras. Això fa que Simeó Salvany es trobi ja en la senectut de la seva vida, possiblement amb el seu taller de calderer tancat, i difícilment pugui traspassar els seus coneixements de l’ofici al novell gendre.

Tanmateix, la productivitat calderera fa que aquest Salvany disposi d’un considerable patrimoni que passa a la seva única hereva, la seva filla Antònia. D’aquesta manera és com Francesc Gaudí Figueras, un pagès cabaler, es fa càrrec com a administrador del notable patrimoni dels Salvany. Per això, com ja hem comentat, quan l’hereu dels Gaudí-Salvany, l’avi de Gaudí, vol continuar amb l’ofici de la forja del coure, no té altre remei que aprendre’l en un obrador forà, en aquest cas, el dels Claramunt, de Tarragona. L’hereu dels Gaudí en aquesta generació, Josep Gaudí Figueras, es casa amb Teresa Dalmau i, després de malbaratar els béns familiars, els seus descendents passen a viure a Tortosa i Castelló. D’aquí sorgeixen les figures més destacades d’aquesta branca, com són els germans Josep i Joan Soriano Gaudí, importants ceramistes de Castelló, on tingueren l’empresa Crisol Cerámicas.

Sabem que Simeó Salvany resideix primer al carrer de l’Arenal, possiblement a la caldereria de la família Figueras, però a partir de 1744 compra un solar al raval de Sant Francesc, als afores de la població, on el trobem ja vivint el 1765 i, segons el cadastre de 1770, paga contribució per la casa i per vuit finques rústiques. Mort Salvany, el matrimoni Gaudí-Salvany hereta bona part del seu patrimoni i, tal com figura en el cadastre de 1783, paga per una casa al Raval (222) i pels següents onze terrenys rústics que porten els seus registres numèrics: a la partida de Castellnou, tres peces de terra, una de regadiu (766), una altra de vinya i olivers (833) i una més de vinya i olivers (773); a la de les Arenes, dos terrenys amb diversos cultius (1272 i 1273); a la del Rieral, una peça de vinya (1338); a la del Brugar, tres terrenys, un d’ells de vinya i de diversos cultius (1600), l’altre de vinya i olivers (1601) i un tercer de vinya i conreus varis (1795); a la de la Clota, dos trossos, ambdós de regadiu i altres conreus (476 i 476bis).

El besavi i l’avi de Gaudí van fer testament el mateix dia, el 12 de maig de 1828; el primer fa hereu universal al segon, i el segon ho fa igualment al seu fill major, Francesc Gaudí, pare de Gaudí. Tanmateix, és l’avi qui mor més prompte, el 1828, perquè el besavi no traspassa fins al 1830; en conseqüència, el pare de Gaudí, amb només disset, ja és titular d’una herència important, tot i que és subjecta a una servitud, l’usdefruit que la seva mare, Rosa Serra, té sobre tot el patrimoni.

Quin era el patrimoni dels Cornet?

La dispersió dels Cornet fa complicat el seu seguiment i la coneixença del seu patrimoni. Per començar, el besavi Carles Cornet Llombart, encara que ha exercit de courer a Reus, sembla que no té taller propi, perquè el seu fill Antoni, calderer com ell, ha de comprar un habitatge on fixar el seu obrador. A més, el besavi mor a Sarral, juntament amb la seva dona Maria Sans, perquè allí és on fa de rector el seu fill sacerdot, Mn. Carles Cornet, ajudat per la seva germana Antònia. Un altre Cornet-Sans, Pere, el localitzem als anys vint del segle XIX com a militar a Barcelona i arriba a sotstinent.

Els avis materns de Gaudí, els Cornet-Bertran, compren en propietat, després de portar gairebé vint anys treballant a Reus, una casa, d’un pis d’alçada, al final del carrer de Sant Vicenç, n. 4, que adquireixen l’any 1831 i, dos anys després, el 1833 l’alliberen de l’única servitud que té, un pacte de redimir i recobrar. Allí, Antoni Cornet, que és un fill cabaler, viu amb la seva família i hi té el seu taller que dona a la part del darrere, al carrer de l’Amargura. Durant un temps en aquell obrador treballen l’avi de Gaudí, el seu pare, Francesc, i el seu oncle Antoni Cornet (1819-1869). Quan els seus pares es casen, han de buscar un altre espai i lloguen una casa amb pati posterior al carrer de Sant Joan. Els seus avis materns no fan testament, malgrat que ambdós traspassen a edats avançades. En general, els Cornet són reticents a documentar qualsevol acte, se’ls percep desconfiats i poc sociables, ja que només dos d’ells es casen. Com veurem, d’aquí pot inferir-se la seva no-participació com a padrins en el bateig dels seus nebots o les anades i tornades que obliguen a fer la família Gaudí de la seva casa-taller al carrer de Sant Vicenç. El 1871 Maria Cornet Bertran, en nom seu i de la seva germana Rosa —no s’esmenta Antònia—, demana un permís d’obres a l’Ajuntament per a l’addició d’un segon pis a l’habitatge del carrer de Sant Vicenç; tanmateix, no es porta a terme ja que, quan la casa és venuda el 1878, el nou titular torna a fer la mateixa petició. El benefici de la seva venda es reparteix en tres parts iguals: dues per a les germanes Rosa i Maria [Cornet Bertran] i la darrera porció per als nebots Antoni i Rosa Gaudí, en herència de la seva mare premorta, Antònia.

Quan es traslladen els Gaudí-Serra de Riudoms a Reus?

Durant el mes de novembre de 1833 la nissaga s’estableix a la capital del Baix Camp. Podem fixar el moviment migratori gràcies a un document coetani. Al raval de Sant Francesc n. 19, de Riudoms, juntament amb els avis paterns de Gaudí i llurs fills, hi habita una tia-àvia, Llúcia Gaudí Salvany. Sabem que Llúcia mor a Reus el 13 de gener de 1834; dos dies abans dicta testament en el qual designa com a marmessors i hereus universals el seu nebot Francesc, pare de l’arquitecte, i la seva cunyada Rosa. En el document consta que la testadora és natural de Riudoms i que fa dos mesos que viu a Reus: “natural de la vila de Riudoms y vehina de esta part de dos mesos de la present de Reus”; això ens porta a mitjan novembre de 1833. Els germans Gaudí-Serra, quan firmen les seves capitulacions, consignen la seva naturalesa riudomenca, però afegeixen que viuen a Reus des de la seva infantesa. També en les amonestacions dels pares de Gaudí per casar-se, el 1843, figura que Francesc Gaudí és natural de Riudoms, però que fa deu anys que viu a Reus, cosa que ens trasllada novament a l’any 1833.

Sabem que la nissaga Gaudí-Serra resideix en un primer moment al raval de Jesús, almenys des del 1843, perquè així figura en els llibres de contribució de terratinents de Reus conservats a l’arxiu municipal de Riudoms, dels anys 1843 i 1844. El fet que el primogènit calderer encamini les seves passes cap a Reus provoca que la seva família també s’hi dirigeixi, encara més quan en depèn per a la seva subsistència. Així, des d’inicis dels anys quaranta, la majoria dels Gaudí-Serra es van aparellant amb reusencs o amb residents a Reus —menys Maria i Salvador— i en la inscripció del sagrament matrimonial ja figuren com a veïns de Reus.

Per què els Gaudí es coneixen amb el renom de la Calderera?

En els pobles era habitual l’endogàmia i així un cognom es ramificava durant generacions en una mateixa localitat. Per tant, les famílies amb el mateix cognom se les solia distingir amb un renom, malnom o motiu de casa, que podia ser un cognom matern extingit, una professió, el carrer on vivien, el lloc de procedència, una característica física, una anècdota, etc., i també podia variar el gènere del mot amb el temps. Un exemple local, si una pubilla es deia de cognom “Borràs” i, en casar-se, perdia el cognom a favor del del seu home, la nissaga podia passar-se a conèixer com de “ca la Borrassa”; per tant, el renom “Borrassa” no derivava d’un gran tros de roba basta, sinó d’una feminització del cognom “Borràs”. Tanmateix, els renoms no segueixen un patró definit i, de cop i volta, una generació en pot tenir un que pot variar a la següent.

A l’època dels avis dels Gaudí, existien a la vila altres persones que porten el mateix cognom, en canvi a Riudoms només hi ha un calderer; per tant, és fàcil que la nissaga passi a ser coneguda com de “cal Calderer”. Amb la mort el 1828 del cap de casa, la matriarca es converteix en l’administradora i usufructuària dels béns familiars i, a més, aquesta no mor fins al 1875; en conseqüència, hi ha temps més que suficient perquè es produeixi una inversió de gènere i el llinatge sigui conegut com de “ca la Calderera”. Aleshores el personatge fort esdevé Rosa Serra, viuda d’un calderer, i aquest tret distintiu s’aplica a la resta de membres de la seva estirp i a les seves possessions; per això, la finca principal també és coneguda així, com el mas de la Calderera. A Riudoms Antoni Gaudí se l’anomena sempre com “l’Anton de la Calderera” i molts conterranis possiblement no conegueren mai el seu cognom. A més el renom es troba documentat: en el primer assentament en el Registre de la Propietat que es fa de l’habitatge del Raval contigu a la casa pairal dels Gaudí, s’indica que l’immoble que hi limita per l’esquerra és conegut com “de la Calderera”.

El personatge de l’àvia emergeix com a figura clau en el sosteniment de la família. Rosa Serra no va rebre educació escolar, ja que, quan ha de firmar, manifesta que no en sap. El seu germà Anton, que exerceix de procurador dels jutjats de Reus i de Tarragona, és el qui més s’implica en la manutenció dels seus nebots, probablement perquè, malgrat casar-se tres vegades, no té fills propis. Almenys en el seu testament es fa evident, ja que quan Anton Serra traspassa a Reus el 30 de setembre de 1851, estableix a través del seu testament, lliurat en sobre tancat a la notaria de Josep Bassedas el 1848, donacions monetàries als seus germans (quaranta-dues lliures i dos sous a cadascun d’ells o als seus descendents) i, a banda, fa un llegat de trenta lliures a cadascun dels nebots Gaudí-Serra i dues-centes cinquanta a les nebodes, i declara hereu universal Antoni Gaudí Serra, que es queda amb una casa del carrer de Monterols.

La presència de la Calderera és abundosa en la documentació servada a l’arxiu municipal de Riudoms, encara que la seva identificació pot resultar enganyosa, ja que sempre se la cita amb els seus cognoms de casada: Rosa Gaudí vda., Rosa Gaudí Serra o Rosa Gaudí Serra, viuda. Cal remarcar que abans del 1871 les dones casades adoptaven el cognom del marit i mantenien el seu propi com a segon. En els cadastres i en les llistes de contribució urbana i rural de Riudoms dels anys quaranta, cinquanta i seixanta del segle XIX, hi consta com a terratinent o hisendada reusenca, ja que el seu marit en el seu testament la va fer usufructuària. La Calderera atorga testament el 1873 i manifesta que està domiciliada al raval de Jesús, n. 33, 1r, de Reus. En aquest immoble hi té la residència i una serralleria Antoni Ciré Montserrat, net de Rosa Gaudí Serra i besnet de la Calderera; per tant, de ben segur que la vella Rosa Serra estigué, en els darrers anys, sota la cura de la seva filla Rosa. En les seves últimes voluntats institueix hereu el seu fill Francesc i deixa els corresponents llegats als altres fills.

Fa també de pagès el pare de Gaudí?

Indubtablement sí. S’ocupa de les seves possessions de Riudoms, juntament amb la seva mare, coneguda com la Calderera. De la seva etapa reusenca, podem fixar-ne dues fases. Una de supervivència, determinada pel fet que es converteix en el cap de casa i ajuda la seva mare en la manutenció dels seus germans menors. Francesc s’avé a desprendre’s de part del seu patrimoni. Així, segons el llibre de contribucions de Riudoms de 1828, els Gaudí paguen impostos, a banda de per l’habitatge urbà, per nou finques rústiques, de les quals el 1852 n’han venudes tres. La segona fase comença a partir sobretot del seu matrimoni, el 1843. Aleshores, una de les qüestions que més el preocupa és dotar d’aigua les finques restants. Riudoms és un poble agrícola de la plana del Camp, ple de terrenys desforestats que produeixen cultiu d’horta mercè a la perforació de mines i pous d’aigua. A finals de la dècada dels seixanta hi ha registrades unes cinquanta mines.

El 1835 la seva mare, Rosa Serra, és sòcia cofundadora de la mina de Sant Isidre, a la vora del mas de la Calderera. El 1842 el pare de Gaudí figura com a accionista en la constitució a Reus de l’empresa Hidrofórica per a la construcció d’una mina a la recerca d’aigües; el 1843 compra a Joan Bertran dotze hores d’aigua de la mina de Sant Isidre per poder irrigar la finca del mas de la Calderera; el 1858 adquireix a Antoni Cabré dues hores d’aigua de la mina d’aigua de Sant Domènec; el 1859, tres hores més de la mateixa mina al matrimoni Pujol-Guinjoan per regar les peces de terra de la partida de Castellnou; el 1859 quatre hores de la mina de Verge Maria per irrigar el mas de la Calderera, i el 1860 fa el mateix amb la mina de la Font Nova per regar una finca de la partida de la Montserrada amb vuit hores d’aigua.

El Gaudí que no enshan explicat

Índex

Introducció

Arbre genealògic de la família directa d’Antoni Gaudí Cornet

Principals persones esmentades

Família Gaudí

Família Cornet

Principals professionals que treballaren amb Gaudí

Referent als seus orígens

D’on provenen els Gaudí?

D’on provenen els Cornet?

Qui són els avis paterns de Gaudí?

Qui són els avis materns de Gaudí?

Qui són els pares de Gaudí?

Quin era el patrimoni dels Gaudí?

Quin era el patrimoni dels Cornet?

Quan es traslladen els Gaudí-Serra de Riudoms a Reus?

Per què els Gaudí es coneixen amb el renom de la Calderera?

Fa també de pagès el pare de Gaudí?

El Gaudí que no ens
han explicat